1. |
Orgàsmica
03:02
|
|||
|
Orgàsmica
-------------
La complicitat és l’arma secreta, no podíem fer l’amor
Una multitud ens arrossegava; les mirades feien foc
Eixa nit tocàrem junts les estreles sense res més que el desig
Estàvem ballant, cremant les sabates és tot un gran esclafit
Una gran ressaca al cap colpejant-nos; tu t’inventes tot allò
Com la força d’un martell en l’enclusa, que sonava com un tro
Eixa nit tocàrem junts les estreles i vam veure eixir el sol
Estàvem ballant, cremant les sabates al ritme de la cançó
I tu vens a dipositar una càrrega atòmica
però no te n’has adonat que la por és orgàsmica
Anys després d’aquella estúpida història, d’intentar-me ofegar, demostrares que a la teua oratòria no li queda dignitat
Però ni aleshores ni tampoc ara has pogut ferir-me mai
Hauràs d’intentar-ho una altra vegada o deixar-ho ja estar
Eixa nit tocàrem junts les estreles i vam veure eixir el sol
Estàvem ballant, cremant les sabates al ritme de la cançó
I tu vens a dipositar una càrrega atòmica
però no te n’has adonat que la por és orgàsmica
|
||||
2. |
No és perfecte
02:35
|
|||
|
No és perfecte
-----------------
Quan tenia trenta tres m’ensenyares a volar
em llançares sense més i jo no portava res
La motxilla va fallar i ningú em va esperar
I quan jo vaig despertar tu encara estaves allà
No és perfecte
Tu em guies per camins que no tenen cap final
jo em voldria retirar però tu mai perds el nord
Jo sé que no sóc millor, ni tan sols he millorat
però trobes un motiu per a no deixar-me anar
I ara saps que jo podré
esta volta no em perdré
i ara que en tenim dos
i el futur està tot ple
No és perfecte
No vull parar de somniar, no vull parar de somniar…
No és perfecte
|
||||
3. |
L'ambulància
03:07
|
|||
|
L’ambulància
---------------
És un radical del crit ‘la plaça per al poble’
Un tros d’animal que vol menjar-se els cotxes
T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa?
I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa
Diu que els escocells creixeran plens de plantes
Cuida als ocells que volen sans per l’aire
T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa?
I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa
Esta gent que parla estrany què vol canviar? què ens vol imposar?
Si el futur està per fer, què va a passar? Com ens recordaran?
T'imagines el desastre si no passa l'ambulància amb rapidesa?
I ara mira quin empastre: per València es camina sense presa
Uh uh uh
|
||||
4. |
En ta casa
03:02
|
|||
|
En ta casa
------------
Cada dia que no escampa i la tempesta no se’n va
continua fent malbé la collita anual
Si treballes amb desgana, si et deixes la il·lusió
estarem perduts amb tu, estarem equivocats
On estàs?
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
Les paraules són dels mestres, no cal oblidar
que no arriba lluny el llest, sinó el que és més ferm
El camí que ens assenyala una vida ideal
No sempre és el més curt ni tampoc el més segur
On estàs?
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
Saps que no podíem deixar oberta la finestra del fracàs
Era un mur que s’alça per a posar fre a la teua vanitat
En ta casa, en la meua, la ignorància ens matava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
En ta casa , en la meua, el dimoni ens parlava
En ta casa…
|
||||
5. |
Pam i mig
05:03
|
|||
|
Pam i mig
-----------
Pareixia fàcil compartir molts matins, somriures i un futur
Ara tanque els ulls com qui no sap o no vol saber què passa amb tu
I és que cada nit este llit creixia pam i mig
La foscor no amaga la intenció, de sobte els llençols estan gelats
Sobre el teu coixí no està el teu cap comence a pensar que açò és ficció
I és que cada nit este llit creixia pam i mig
Vengaré tantes absències i en silenci amb els ulls tancats Sentiments cridant amb força i amb gran disciplina soterrats
La comparació no és plat de gust, no existeix opció per a guanyar M’he vist superada en tots els punts, però ara també jo vull jugar
I és que cada nit este llit creixia pam i mig
Vengaré tantes absències i en silenci amb els ulls tancats Sentiments cridant amb força i amb gran disciplina soterrats
Vaig (no vingues)
per la vida (no tornes)
de puntetes (no em fas cap...)
incessant (...falta ja).
Tinc (no vingues)
dues cares (no tornes)
tan distintes (no em fas cap...)
tan distants (...falta ja)
|
||||
6. |
En tot el cor
04:08
|
|||
|
En tot el cor
--------------
Ara que érem els reis, semblava tot controlat
Ara que ja ningú aconseguia ser més gran
Els entregàrem tot i en canvi no vam rebre res
Els confiàrem el nostre cor i no sabem per què
Ara ploràvem, no hi ha res a fer
Ara teníem la por pegada al cos
N’érem ben jovenets i amb ganes de menjar-se el món
Amb molt d’esforç i temps vam fer història i diners
Els entregàrem tot i en canvi no vam rebre res
Els confiàrem el nostre cor i no sabem per què
Ara ploràvem, no hi ha res a fer
Ara teníem la por pegada al cos
És veritat, van deixar-nos a un costat
som com fills abandonats
la traïció de qui no ens vol
un final aterridor... ens espera
Ara que ja ningú aconseguia ser més gran
Els confiàrem el nostre cor i no sabem per què
Ara ploràvem, no hi ha res a fer
Ara teníem la por pegada al cos
Si era amor no vam poder resistir-ho tot
Una punyalada en tot el cor
Si era amor no vam poder resistir-ho tot
Una punyalada en tot el cor
Ara que ja ningú aconseguia ser més gran
Els confiarem el nostre cor i no sabem per què
Ara ploràvem, no hi ha res a fer
Ara teníem la por pegada al cos
Si era amor no vam poder resistir-ho tot
Una punyalada en tot el cor
…
Si era amor no vam poder resistir-ho tot
Una punyalada en tot el cor
|
||||
7. |
Lluna
03:15
|
|||
|
Lluna
------
Lluna trau la llengua,
Lluna trau la llengua,
I ja, ja no té por, ja no té por
Lluna viu la vida
Lluna viu la vida així,
sense patrons, sense patrons
Si no vas a protestar, si no vas a protestar
Mai podràs tocar el cel, celebrar que has guanyat
Lluna és la força
Lluna és la força
que canvia tot, canvia tot
Lluna és la tempesta,
Lluna es la tempesta sí,
fil conductor del nostre amor
Si no vas a protestar, si no vas a protestar
Mai podràs tocar el cel, celebrar que has guanyat
És una explosió, el detonant d’un món millor
És un nou motor, generació d’un gran valor
Sé d’algú que et vol canviar perquè no et vol acceptar
Si no vas a protestar, si no vas a protestar
Mai podràs tocar el cel, celebrar que has guanyat
|
||||
8. |
Antoni Suchard
03:31
|
|||
|
Antoni Suchard
------------------
En la seua habitació la foscor és permanent
perquè negre és el color que li mostra a la gent
el seu cor batega lent, està viu sols per atzar
i no troba cap sentit en aquesta realitat
Antoni Suchard, regala somriures des de la infelicitat
Antoni Suchard, fa dolça la vida però el seu pas és amarg
Antoni Suchard, mirada clavada en el sòl que hi ha davant
Antoni Suchard, «gaudir» és un verb que no té cap significat
És premiat en tot el món, conegut pel seu talent
no existeix competidor que imagine el seu turment
i la inèrcia al respirar li condemna un dia més
en la seua percepció el final s’acosta a ell
Antoni Suchard, regala somriures des de la infelicitat
Antoni Suchard, fa dolça la vida però el seu pas és amarg
Antoni Suchard, mirada clavada en el sòl que hi ha davant
Antoni Suchard, «gaudir» és un verb que no té cap significat
Viu una contradicció, és tant dur sentir-se així
tenint tots el ingredients per poder ser molt feliç
Antoni Suchard, regala somriures des de la infelicitat
Antoni Suchard, fa dolça la vida però el seu pas és amarg
Antoni Suchard, mirada clavada en el sòl que hi ha davant
Antoni Suchard, «gaudir» és un verb que no té cap significat
|
||||
9. |
Volar els ponts
04:33
|
|||
|
Volar els ponts 88
-----------------
Saps que no hauríem de dissimular
un incendi interior a punt d’esclatar
Ixes amb disfressa de felicitat
El somriure i les cares de complicitat
No sóc jo, no eres tu
Fem volar els ponts que ens haurien d’unir
solidàries les mentides que ens hem de dir
Viure amb ignorància, res d’informació
És com caure en el parany de la salvació
No sóc jo, no eres tu
No sóc jo, no eres tu
Som un silenci sospitós
engranatges desgastats
Som titelles, promotors de l’autodestrucció
Saps que no hauríem de dissimular
un incendi interior a punt d’esclatar
Ixes amb disfressa de felicitat
El somriure i les cares de complicitat
No sóc jo, no eres tu
No sóc jo, no eres tu
Som un silenci sospitós
engranatges desgastats
Som titelles, promotors de l’autodestrucció
|
||||
10. |
Viatjar (amb tu)
04:51
|
|||
|
Viatjar (amb tu)
-----------------
Som un cercle, sense principi ni final
Una foguera que s’aviva amb un bufit
La història que s’escriu sense trellat
Moviment d’un pedaleig constant
I si és fa llarg el camí marcaràs el ritme viu d’esta cançó
I si és fa llarg el camí em deixaré portar on vulgues sense frens
Quan som lliures i ens transporta l’amor
anem a propulsió sense cap motor
Quan som lliures i ens transporta l’amor,
no viatgem pel sòl, s’enlairem al vol
anem a propulsió sense cap motor
Som un cercle, sense principi ni final
Una foguera que s’aviva amb un bufit
La història que s’escriu sense trellat
Moviment d’un pedaleig constant
I si és fa llarg el camí marcaràs el ritme viu d’esta cançó
I si és fa llarg el camí em deixaré portar on vulgues sense frens
Quan som lliures i ens transporta l’amor
anem a propulsió sense cap motor
Quan som lliures i ens transporta l’amor,
no viatgem pel sòl, s’enlairem al vol
anem a propulsió sense cap motor
no viatgem pel sòl, s’enlairem al vol
|
||||
Atlàntic Valencia, Spain
Con la publicación de Desnivell positiu, Atlàntic vuelve con material nuevo tres años después de lanzar el segundo disco, Volem els ponts, galardonado como Mejor disco pop en los Premios Ovidi de 2020.
Atlàntic recommends:
Nuestra otra banda!
go to album
El debut de Moonflower
go to album
Mañana por la mañana
by Iba Andando
La banda anterior a Atlàntic
go to albumIf you like Atlàntic, you may also like:
supported by 4 fans who also own “Volem els ponts”
go to album
Electric trails from nowhere
by The Golden Rail
supported by 4 fans who also own “Volem els ponts”
go to album
the 🌍 is ending and i ❤️ u
by Jack Goldstein
Jack Goldstein's deeply personal exploration of love and grief is expressed here through a blend of emo and hyperpop.
go to album
